SEQ. 1 EXT. DIA
Carrer de Barcelona. Barri de Gràcia.
La gent passeja sota la llum esbiaixada de la posta. Tothom avança al seu ritme. Un home jove s’atura de cop a l’alçada d’un cinema i barra el pas d’una senyora gran que arrossega un cabàs. Sembla que l’home vol reprendre la marxa, però s’atura de nou. Puja a la vorera, acosta el cap a la porta envidriada del cinema. Mira cap a l’interior del local. Empeny la porta suaument, com si esperés trobar-la tancada. La porta s’obre. L’home entra.
Més o menys així pot començar el guió d’una pel·lícula qualsevol. Encara és difícil de saber si d’aquest document escrit de manera sintètica en podrà sortir una pel·lícula de qualitat o bé un producte fàcilment oblidable. Cal llegir-ne més. Tot pot passar. L’home obre la porta d’aquest cinema tan conegut per ell. S’ha aturat milers de vegades davant d’aquesta porta, fins i tot hi ha fet llargues cues. Però avui encara és de dia, encara hi ha llum, i potser per això mateix el cinema es desvetlla davant seu com una cosa diferent, com una invitació. L’home obre la porta. Per què?
Una gosadia. Una idea. Un impuls. Com aquell primer petó dels protagonistes d’algunes pel·lícules: un instant, i els llavis ja s’han trobat. Ara pot venir una bona bufetada o bé un petó més llarg, més volgut.
Amb aquest impuls agosarat comença el projecte d’acostar els cinemes Verdi a Cardedeu: Obrir la porta i entrar.
Fa aproximadament un any es va contactar amb el responsable de programació dels cinemes Verdi. Potser no es tenia massa clar quin era l’objectiu real d’aquella entrevista, però el desig era poder portar a Cardedeu una oferta de cinema diferent de les que inunden la pràctica totalitat de sales d’arreu. Un desig secret, il·lusionat i, molt probablement, impossible de realitzar.
Darrera d’aquest desig potser encara no existia un projecte elaborat, només les ganes de poder gaudir i oferir una carta diferent, un menú variat, una dieta equilibrada.
L’entrevista amb el responsable del Verdi va donar fruit. Se li va parlar de Cardedeu, de les iniciatives ciutadanes que sempre l’han fet ser un poble en moviment, i també de l’existència del Teatre Esbarjo, del seu encant, del paper que juga des de fa tants anys en la vida del poble… Després d’una visita a la sala, els Verdi van posar les seves condicions: Calia fer algunes millores al local per a garantir la qualitat dels passis de les pel·lícules. La resta de la feina la va fer el propi Esbarjo, que va desplegar els seus encants i les seves possibilitats. En aquesta visita ja hi havia involucrat en el projecte l’Ajuntament, a través de la regidoria de cultura, que també va manifestar la seva voluntat d’impulsar una programació estable de cinema diferent de la de les sales més comercials.
Un any després del primer contacte, es materialitza aquell desig, aquell desfici de no resignar-se a menjar cada dia el mateix. I que t’ho portin a casa. Cardedeu ja té una oferta de cinema professional, fet en diferents països del món, projectat en la llengua original, ple de visions diferents, tendències diverses, polítiques dispars. Volem que el cinema ens torni a emocionar, a emprenyar, a sorprendre.