LA CRITICA OPINA

EL Periódico - Quim Casas

'The Road', un exercici de necessària cal·ligrafia

Davant d’un text com el de Cormac McCarthy només és possible la fidelitat. No es pot trair l’esperit de la novel·la, però tampoc la lletra. Per això l’adaptació empresa per John Hillcoat és altament respectuosa i acadèmica, cosa que en aquest cas no resulta pejoratiu.
El director il·lustra amb imatges justes i precises allò que pràcticament no pot ser explicat de cap altra manera, sense girs, canvis ni interferències dignes de menció executades sobre l’excel·lent –i molt difícil d’adaptar– material de partida. I el que il·lustra The road és el camí d’un pare i un fill per un món postapocalíptic en què els arbres es moren, el cel mai és blau, no hi ha menjar, alguns supervivents es dediquen al canibalisme –terrible la seqüència al fumador ple d’homes i dones amb extremitats amputades esperant ser devorats– i els que no ho fan vaguen sense rumb, amb plàstics i parracs ronyosos per protegir-se del fred i carretons de supermercat per arrossegar les escasses pertinences que tenen.
La pel·lícula de Hillcoat introdueix alguns esporàdics raigs de llum en temps passat (els records que evoquen els moments feliços viscuts amb la dona) i arriba a suavitzar una mica la duresa de la història mitjançant els fragments més contemplatius i fràgils de la música composta per Nick Cave i Warren Ellis. Malgrat tot això, la pel·lícula transmet la mateixa sensació de desesperança que ambienta les pàgines de la novel·la, amb una cal·ligrafia formal seca i un bon rendiment de la parella protagonista.

PREMIS

SAN DIEGO FILM CRITICS SOCIETY AWARDS
Millor Fotografia (Javier Aguirresarobe)