IDEC - UNIVERSITAT POMPEU FABRA [05/10/09]
Los Condenados, premiat per la Crítica Internacional al Festival de Donostia

La pel·lícula Los Condenados d'Isaki Lacuesta ha rebut el Premio FIPRESCI, que concedeix la crítica internacional, en el recent finalitzat 57 Festival Internacional de Cine de San Sebastián. Isaki Lacuesta va recollir el premi amb una gran ovació de la premsa.

Los condenados és un film iniciativa del Màster en Documental de Creació de l'IDEC-UPF, on han participat alumnes de la quarta edició del Màster. La pel·lícula, protagonitzada per l'actor Daniel Fanego, ha estat produïda per Benecé amb la producció associada de TV3 i la participació de Televisió Espanyola. Isaki Lacuesta fou alumne de la primera edició del màster al 1997 i des de llavors n'és professor i hi ha realitzat els seus dos primers documentals: Cravan vs.Cravan i La Leyenda del Tiempo.

Isaki Lacuesta va començar el projecte Los Condenados amb l'objectiu de fer un documental, inspirat per haver estat a una excavació clandestina d'una fossa comú a les terres de l'Ebre. "Vaig començar a pensar en el projecte com un documental que seria La fossa comú, però el tema de la pel·lícula és la legitimitat de la lluita armada, quin és el conflicte intern, la tragèdia que porta a algú a decidir matar a una altra persona per defensar una idea". Finalment -continua explicant el director a la roda del premsa del Festival- tot aquest debat moral, aquest plantejament ètic era complicat dur-lo al documental i el format de ficció es va anar imposant.



LA CRÍTICA OPINA
TIMEOUT - Lluís Bonet Mojica

Utilitzem, sense que serveixi de precedent, un símil cinematogràfic a manera d’introducció. Pla: Isaki Lacuesta abandona el registre documental i salta a la pura ficció. Contraplà: la nova pel·lícula d’Isaki Lacuesta continua oscil·lant entre el real i l’imaginari, sense que hi hagi una línia divisòria clara. Però no perdem el raccord, el sentit de la continuïtat. Cal afegir que el jove creador de la magnífica La leyenda del tiempo (2006) aconsegueix donar a Los condenados una altra volta de rosca a un tema que, per fortuna, continua fascinant-lo. I aquest tema no és altre que la difusa i ambigua frontera entre realitat i ficció.
Lacuesta ha explicat que els orígens de Los condenados es remunten a un viatge que fa sis anys el va portar fins a l’Argentina. Allà va conèixer “històries d’amistat i desemparament, d’herois i traïdors”. Els fonaments de la pel·lícula cal situar-los en unes filmacions quasi clandestines sobre les excavacions d’una fossa comuna de la batalla de l’Ebre, filmades per al documental Soldats anònims, de Pere Vilà. També ha tingut molt en compte una afirmació que l’escriptor Joseph Conrad va escriure el 1911: “Un home que es resigna a matar no ha de fer gaires esforços per resignar-se a morir”.

Memòria històrica
Aquest és un dels principals eixos de la seva pel·lícula, molt oportuna en aquests temps en què tant es parla de recuperar una memòria històrica en la qual tots haurien d’assumir les seves pròpies vergonyes i els seus silencis. La recerca de les restes d’un antic guerriller, mitjançant una excavació il·legal, reuneix a la selva dos vells camarades, i també familiars del desaparegut, trenta anys més tard que els fets succeïssin. Però la seva visió del món i de la lluita armada ha variat substancialment i provoca una creixent tensió entre ells. Com era previsible, van sortint a l’exterior mentides, secrets i actes de covardia ocults fins llavors.
Isaki Lacuesta aconsegueix modular aquestes tensions mitjançant una notable estructura dramàtica. Sap extreure una gran convicció dels intèrprets, fins al punt que l’espectador arriba a preguntar-se si contempla l’actuació d’actors professionals o de personatges reals, aclaparats pel pes del record i de la culpa mai compartida. En algun moment sembla que el nivell emocional pot resultar reiteratiu i ensorrar-se, però llavors irromp amb força el personatge encarnat per Bárbara Lennie, que dóna un nou caire a l’acció. I en aquesta ambigua frontera que separa la realitat de la representació d’aquesta mateixa realitat, hi destaca el treball dels actors, la majoria argentins. Però sense que Lacuesta situï l’acció en un país o moment polític concrets.



EL DIRECTOR

Isaki Lacuesta (1975, Girona)
Lacuesta neix el 1975 a Girona en el si d'una família d'origen basc. Està casat amb la guionista Isabel Camp. Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va graduar en la primera edició del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra. Compagina el cinema amb la docència en els Màsters de documental de la Pompeu Fabra, de la Universitat Autònoma de Barcelona i en el Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya, entre d'altres. Col·labora en diversos mitjans, escrivint articles sobre cinema, música i literatura.



FILMOGRAFIA

- La leyenda del tiempo (2006)
- Cravan vs Cravan (2002)

PREMIS

DONOSTIA ZINEMALDIA
International Film Festival
Premi FIPRESCI (Isaki Lacuesta)